Dossier 1 Proposta de Pla d’Acció Política Postelectoral

SEMINARI D’ESQUERRES I-S-R (INDEPENDENTISTES, SOBIRANISTES, REPUBLICANES)

Dossier 1 (20 de novembre de 2020)

PROPOSTA DE PLA D’ACCIÓ POLÍTICA POST-ELECTORAL

20 de novembre de 2020

Considerem necessari un pla d’acció política postelectoral per rellançar la lluita pels valors republicans i pels drets nacionals de Catalunya, cap a la implantació efectiva de la República Catalana. Un pla que permeti aprofitar el deteriorament de l’EE i la probable millora independentista en les pròximes eleccions, amb una acció institucional unitària i una participació civil transversal. Un pla que tingui ben present els problemes socials i en especial els derivats de la Covid-19. Un pla que signifiqui reprendre la iniciativa, amb millors expectatives que en anteriors ocasions.

Les iniciatives incloses al pla han d’aplegar alhora legitimitat i força. Han de combinar accions institucionals amb una mobilització ciutadana àmplia i continuada, que compti amb els màxims suports possibles entre les forces sobiranistes i republicanes, constituint plataformes unitàries, si cal diferenciades segons els temes. En aquest sentit proposem els eixos següents, sobre els quals basar l’acció institucional, la mobilització popular i la política d’aliances:

  •  una proposició de llei per l’amnistia promoguda des del Parlament i defensada unitàriament a les Corts espanyoles
  •  instar la UE a intervenir per acordar un nou referèndum d’autodeterminació  
  •  solidaritat amb les forces que a la resta de l’EE qüestionen la monarquia i més en general el règim del 78
  •  lluita per les millores socials, amb una gestió eficient i social dels recursos disponibles, tot denunciant que només l’autogovern total ens pot dur a situacions plenament satisfactòries
  •  en particular, una especial atenció a la crisi sanitària per la pandèmia de la Covid19 i a la crisi socioeconòmica que se’n deriva
  •  perfilar la República Catalana que volem: mesures ja aprovades per la Generalitat i avortades pel TC, propostes estratègiques transformadores formulades des d’instàncies institucionals i de la societat civil…

(1’)  PROPOSICIÓ DE LLEI PER L’AMNISTIA

Una de les primeres mesures del nou Parlament, hauria de ser formalitzar la petició d’amnistia per a totes les persones encausades en els diversos procediments judicials contra l’independentisme. Una amnistia és l’instrument adequat per posar fi a la repressió  soferta, tot i ser benvingudes mesures atenuants (indults, modificació del Codi Penal..).

Concretament el Parlament de Catalunya aprovaria presentar davant el Congrés de Diputats una iniciativa legislativa al respecte, que seria defensada per tres membres elegits pel mateix Parlament. Aquest procediment comporta un posicionament polític màxim, amb la implicació de dos poders legislatius. Un precedent n’és la petició a l’Estat de la delegació de competència per celebrar un referèndum, que el 8 d’abril de 2014 varen defensar davant el Congrés els diputats Rovira, Turull i Herrera, amb un impacte parlamentari, social i mediàtic important. 

Aquesta iniciativa parlamentària hauria d’anar acompanyada d’una Campanya per l’Amnistia amb una amplia implicació de la societat civil, d’entitats i d’institucions, no només de l’àmbit sobiranista, sinó dels sectors democràtics que denuncien la ingerència i la deriva dels poders judicial i policial.

(2’) UN NOU REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ

Element clau en el nou embat democràtic seria instar institucionalment la UE a intervenir per acordar un referèndum d’autodeterminació. Sense fixar terminis concrets a priori, però tampoc dilatant aquesta negociació. Aquesta iniciativa institucional hauria d’anar acompanyada d’una campanya pro-referèndum que podria aplegar els sectors sobiranistes i democràtics, i fins i tot suports a l’EE i en àmbits internacionals.

En tot cas, una negativa o un resultat fallit ens carregaria de raó per la cerca d’aliances fora de la UE i per la unilateralitat, si alhora hem aplegat la força suficient per impulsar-la. Fins i tot per activar la declaració d’independència, si es donen les condicions adequades. Tanmateix, l’opció prioritària seria la celebració d’un nou referèndum, que legitimi les actuacions posteriors de manera clara, per la qual cosa cal centrar-se en generar les condicions que permetin celebrar-lo i fer-lo efectiu políticament i institucionalment.

Es pot especular sobre l’actitud del govern PSOE/Podemos front aquesta eventualitat: si optaria per una via repressiva similar a la del PP contra el 1-oct o bé si es veuria obligat a tolerar-lo. En aquest cas, la legitimitat de les actuacions posteriors al referèndum quedarà garantida pels seus resultats de participació ciutadana, normal desenvolupament i àmplia majoria social. Altrament, es constataria que la repressió és la única resposta de l’EE, governi qui governi, i caldria reprendre el camí de l’oct-2017, però ara amb major legitimitat i en millors circumstàncies

 (3’) EROSIONAR EL RÈGIM DEL 78

També forma part d’aquest embat democràtic erosionar el règim del 78, ja força debilitat per la crisi econòmico-social derivada de la pandèmia, pels escàndols interns i de manera especial per la monarquia.

L’esquerra sobiranista és solidària amb les forces que a l’EE qüestionen la monarquia i més en general el règim del 78, qüestionaments que comparteix plenament. De fet el procés independentista català és potser el principal ariet en aquesta direcció. També en aquest punt, doncs, la política d’aliances ofereix àmplies possibilitats.

(4’) GESTIÓ EFICIENT I SOCIAL DELS RECURSOS DISPONIBLES

Cal acompanyar aquestes accions rupturistes d’una gestió eficient i social per part del govern de la Generalitat dels recursos disponibles. Cal palesar que son del tot compatibles la lluita per l’autogovern i la lluita per les millores socials i pel benestar de la ciutadania. De fet algunes actuacions en les darrers mesos (pressupostos del 2020, llei de llogaters…) són una bona mostra de que un govern independentista pot alhora abordar amb eficàcia els problemes socials quotidians i teixir complicitats més enllà de la majoria de govern i amb sectors sindicalistes, municipalistes…

Ben al contrari, cal denunciar que un dels principals esculls per aquestes millores és la limitació de recursos i competències. Més encara, que només en una República Catalana independent podrem assolir nivells satisfactoris de progrés social i econòmic.

(5’) LA RECUPERACIÓ POST-PANDÈMIA

Especial atenció requereix la crisi sanitària per la Covid19 i la socioeconòmica que se’n deriva, més encara quan la manca d’agilització i descentralització dificulta una rapida i positiva gestió dels ajuts i els recursos. De fet la Generalitat s’ha mostrat activa en la lluita contra la pandèmia i ha endegat accions per encarar planificadament la recuperació post-coronavirus.

Tanmateix, cal aprofundir en la defensa dels serveis i empreses públiques, en el suport a les persones treballadores de sectors vitals i de primera línia en cures, en l’ampliació de les ajudes, en  l’acceleració del seu abonament i l’eliminació d’obstacles burocràtics, en la prevenció en espais sensibles (escoles, residències…), en la protecció del sectors econòmics més afectats… Emprant eficaçment les eines de què disposem i alhora reclamant a l’EE els recursos i les competències que ens falten

(6’) LA REPÚBLICA CATALANA QUE VOLEM

Més en general, no és forassenyat pensar que una Catalunya amb plena capacitat de decisió i autogovern podria esdevenir un país referent en l’àrea mediterrània, en un ventall ampli de matèries: sostenibilitat, canvi climàtic, economia, drets socials, sanitat, educació, llengua i cultura, igualtat i drets personals…. No cal dir que aquest punt resulta especialment obert a la col·laboració amb moviments socials, ambientalistes, feministes, culturals…

Una bona prova són el seguit de mesures que ha invalidat el TC, que dibuixen força bé aqueixa diferència entre el que volem ser i el que ens deixen ser: des de les contingudes a l’Estatut del 2006 (sistema judicial, recaptació fiscal…) fins les desenes de lleis i decrets posteriors. Cal remarcar que, havent estat aprovades pel Parlament de Catalunya serien de validesa immediata amb la implantació efectiva de la República Catalana i que per tant, no són promeses, sinó compromisos irrefutables. Tanmateix, convindria ratificar-les al nou Parlament per visibilitzar-les i palesar l’actitud obstruccionista del TC.

Nombrosos estudis i propostes de futur ja elaborats, tant des de instancies institucionals com de la societat civil, han definit un repertori ampli de mesures i propostes. Convindria extreure’n un catàleg reduït de propostes estratègiques transformadores definitòries de la República Catalana que volem:

  • la implantació de la Renda Bàsica Universal com a peça clau del nou estat del benestar que cobreixi les necessitats bàsiques de tota la ciutadania.
  • universalitzar els serveis bàsics gratuïts (sanitat, educació de 0 a 20…)
  • reconeixement laboral del treball de cura de les persones.
  • definir un nou  model de gestió de la funció  publica, que actuï i respongui amb celeritat, de manera especial en tot allò que afecta al suport social a les persones
  • reconeixement i defensa de la equitat de gènere i dels drets i llibertats de les persones.
  • rendibilitat social de la cultura i el lleure
  • canvi climàtic, medi ambient i equilibri territorial: reciclatge integral de l’aigua, política de transports, desfossilitzar l’economia, segrestar carboni fòssil de l’atmosfera re-carbonitzant els sòls, regenerar la salut ecològica dels sistemes naturals, energia 100% renovable . . .