Dossier 8. Àmbit: Llengua

ÀMBIT: LLENGUA

Entre les diverses condicions que caldria establir perquè pogués començar una reversió del procés actual de substitució lingüística, les dues més bàsiques i prèvies serien:

  1. Des d’un punt de vista juridicopolític, la declaració constitucional de l’oficialitat del català i de l’occità d’acord amb un model territorial. Així,
  2. El català i l’occità seran les llengües oficials de les institucions amb jurisdicció sobre el conjunt de la República.
  3. Al territori de les dues regions lingüístiques, Catalunya i l’Aran, el règim d’oficialitat s’haurà de determinar d’acord amb principi de territorialitat (català oficial a Catalunya i occità a l’Aran, d’acord amb el que estableixi el Conselh Generau).

Per altra banda, el legislador de Catalunya i l’Aran té el mandat de regular els drets lingüístics dels parlants d’idiomes no oficials i mentre no se n’aprovi la legislació continuaran vigents, com a dret supletori, els reconeguts als articles 32 i 33 de la Llei orgànica espanyola 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (vegeu annex), i quart de la Llei del Parlament 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que té com a objecte “el desenvolupament de l’article 3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, per tal d’emparar, fomentar i normalitzar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits, i l’ús de l’aranès a la Vall d’Aran, i de garantir l’ús normal i oficial del català i del castellà.”

D’acord amb l’apartat anterior aplicació i compliment estrictes de l’art. 11 de la LEC, segons el qual el català ha de ser la llengua «vehicular i d’aprenentatge» amb caràcter general, i només s’hi exceptuen les matèries d’altres llengües.

MESURES D’APLICACIÓ PROGRESSIVA,

EN LA MESURA QUE EL MARC LEGAL HO PERMETI

Transversals

Creació́ d’una Secretaria de Política Lingüística, que depengui d’una conselleria troncal – Presidència, Vicepresidència o equivalent–, amb una dotació pressupostària equivalent al 0,5 % del pressupost global de la Generalitat de Catalunya.

Elaboració i execució d’un pla d’investigació, prevenció i tractament de la catalanofòbia. Llei contra la discriminació́ lingüística; campanyes informatives dels drets lingüístics.

Àmbit de l’empresa i el consum

Fer efectiu el Codi de consum de Catalunya en matèria lingüística.

Empreses i institucions publiques: política de compres, publicitat i comunicació, i serveis i atenció en català.

Regulació de la presència del català̀ en la publicitat comercial física i virtual a Catalunya.

Garantir els drets lingüístics dels treballadors i usuaris en el sector privat i aprofundir-hi els usos mínims obligatoris actuals.

Establir convenis amb les empreses que tinguin mes de 500 treballadors per a garantir-hi la formació́ en llengua catalana.

Àmbit educatiu

Garantir que tots els estudis universitaris es podran cursar en català de manera completa en totes les universitats del país i garantir en el preàmbul de la LUC la participació activa de totes les universitats catalanes en la Xarxa Vives d’Universitats.

Assegurar l’acompliment de la legislació actual pel que fa l’aprenentatge en català̀ en tots els centres educatius del país (art. 11 de la LEC), tant a la primària com a la secundària  i que la inspecció́ educativa sigui efectiva a l’hora d’aplicar el règim lingüístic en tots els centres, amb les sancions necessàries si no es compleix.

Pla nacional de llengua i jovent

Elaboració, planificació i execució d’un pla transversal que permeti recuperar l’esperit i el compromís del foment efectiu de la llengua en el món educatiu, dins i fora de l’aula, perquè infants i joves s’habituïn a emprar el català també́ en els espais no formals, informals i de lleure.

Àmbit de la sanitat

Capacitació lingüística plena del personal sanitari: compromís d’exigir una capacitació en català en totes les convocatòries i contractacions futures del personal sanitari.

Establiment d’un protocol intern de prevenció de les discriminacions lingüístiques i d’actuació davant dels casos que es produeixin.

Àmbit de la justícia i drets lingüístics

Pla de xoc a les facultats de Dret per a garantir que els futurs juristes podran exercir la professió en català.

Assegurar que els Consell d’Il·lustres Col·legis de l’Advocacia de Catalunya (CICAC) i els diferents col·legis inclouen l’acreditació de capacitació en llengua catalana —occitana a l’Aran— en els requisits d’inscripció́ al Torn d’Ofici.

Garantir que els professionals que presten el servei d’assistència jurídica puguin atendre i actuar en català.

Garantir el dret d’opció lingüística dels usuaris dels serveis de registres públics i notaries.

Àmbit de l’acollida lingüística

Revisar i actualitzar la Llei d’acollida a les persones immigrades a Catalunya amb la participació de les entitats de persones immigrants, els agents socials i els sindicats i garantir que la formació d’alfabetització i els serveis de primera acollida seran realment en català̀ per tal d’afavorir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats plena.

Àmbit de l’audiovisual i la cultura

Assumpció́ del Decàleg de mesures per a l’audiovisual a Catalunya.

Establir requisits i quotes en els ajuts i les subvencions per a tots els projectes finançats amb recursos de la Generalitat de Catalunya; establiment de mecanismes de discriminació positiva per a afavorir aquells projectes que sobrepassen la xifra mínima exigida.

Establir que els programes de la Generalitat de foment de la lectura entre els infants i joves incloguin el requisit que els llibres subvencionats o els incentius oferts siguin només per a llibres en català.

Àmbit espanyol

Impulsar la modificació i derogació del marc normatiu discriminador amb el català: Llei orgànica del poder judicial. Reial Decret 489/1997, de 14 d’abril, sobre la publicació de les lleis en les llengües «cooficials» de les comunitats. Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

Promoure l’oficialitat del català a l’Estat espanyol i a la Unió́ Europea per equiparar els drets lingüístics dels catalanoparlants amb els drets dels castellanoparlants.

ANNEX

Capítol III. Drets i deures lingüístics

ARTICLE 32. DRETS I DEURES DE CONEIXEMENT I ÚS DE LES LLENGÜES

Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials [el català i el castellà] tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.

ARTICLE 33. DRETS LINGÜÍSTICS DAVANT LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I LES INSTITUCIONS ESTATALS

  1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques.
  2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció.
  3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
  4. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.