Dossier 8. Àmbit: Educació, Universitat, Coneixement i Recerca

ÀMBIT: EDUCACIÓ, UNIVERSITAT, CONEIXEMENT I RECERCA

1.- MODEL EDUCATIU I DE RECERCA: PRINCIPIS GENERALS

PROMOCIO PERSONAL + DESENVOLUPAMENT COL·LECTIU

El sistema educatiu ha d’atendre alhora el doble caràcter individual/col·lectiu del coneixement: un dret individual de realització i promoció personal; un bé públic al servei de l’equitat i del progrés social. Dualitat que ja es va palesar, per exemple, en el procés d’alfabetització.

COOPERACIÓ I EFICIÈNCIA VS. COMPETITIVITAT

Cal denunciar la “competitivitat” com a punt clau en l’escala de valors imperant en les darreres dècades, que fins i tot ha esdevingut el criteri principal per mesurar la qualitat. Ben al contrari, cal un model basat en la cooperació entre les persones i entre les entitats, per tal d’assolir persones competents i entitats eficients: no totes poden ser competitives, ni cal que ho siguin; però totes poden i han de ser competents i eficients (acomplir adequadament els objectius assignats, en funció dels recursos disponibles).

AUTONOMIA I COMPROMÍS SOCIAL

Autonomia i qualitat acadèmica al servei i a l’abast de la societat, per ser també un agent de desenvolupament socio-econòmic i de cohesió social. Cal conjugar la curiositat intel·lectual amb la rendibilitat social (que en qualsevol cas va més enllà de la demanda del sistema productiu o de la comercialització dels resultats). Cal defugir tant l’academicisme com el mercantilisme.

Cal socialitzar el coneixement, posant-lo a l’abast de tota la societat, per tal que sigui referent per les anàlisis i actuacions en tots els àmbits. Cal posar la recerca i la innovació al servei de les persones, per millorar les seves condicions de vida.

FORMACIÓ INTEGRAL: CONTINGUTS, HABILITATS I VALORS

Formar per la professió (coneixements, competències..) i per la ciutadania (lliure, sàvia, crítica…). Una formació que atengui els requeriments immediats però també la seva evolució futura: inter-disciplinar en els diferents àmbits (científic, humanístic, artístic, físic…); flexible per proveir coneixements, habilitats i capacitat d’aprenentatge; basada en un a praxis de rigor intel·lectual, exigència i superació.

L’educació és una eina clau per impulsar els valors culturals d’una societat equitativa: democràcia, pau, llibertat, diàleg…

PER UN MODEL PRODUCTIU BASAT EN EL CONEIXEMENT

No es poden desatendre les necessitats del sector productiu, però sobre tot cal col fer-lo virar cap un model basat en el coneixement i la innovació, no pas en la competència per preu. En particular, un model productiu que inclogui les noves formulacions econòmiques (social, circular…)

CATALANITAT, DIVERSITAT, INTERNACIONALITZACIÓ

Fer complementàries la catalanitat (el català com llengua ordinària, cultura catalana i occitana, coneixement del país…), la diversitat cultural i lingüística (castellana, francesa, anglesa, de procedència…) i la internacionalització (projecció al mon, intercanvis, col·laboracions…).

2.- PROPOSTES D’ORGANITZACIÓ I GOVERN

GRATUITAT I UNIVERSALITZACIÓ DELS O ANYS A LA SUPERIOR (PROFES. / UNIV.)

La societat del coneixement fa necessari universalitzar gratuïtament l’educació des dels 0 anys a l’educació terciària (professional / universitària) i promoure la formació continuada. Un pas més en el procés iniciat fa segle i mig amb l’alfabetització universal.

Cal una oferta pública suficient a tots els nivells, que garanteixi la igualtat d’oportunitats, incloent l’accés a tasques de I+D. En particular, que possibiliti la integració de la concertada.

Igualment, cal revertir el fet que la FP (Formació Professional) no té el prestigi i el reconeixement popular que la seva qualitat i rendibilitat social mereixen. En particular, això distorsiona les preferències i capacitats del jovent, provocant frustracions i fracàs escolar en els primers cursos universitaris.

En aquest sentit, cal regularitzar l’accés al grau universitaris des de la FP, per exemple mitjançant la recent proposta de “graus 2+2” (2 cursos a FP, que donin una titulació de FP superior; 2 cursos a la universitat, que donin un grau universitari). No cal dir que aquesta iniciativa comporta per la universitat grans canvis quantitatius (estudiantat, plantilles, instal·lacions…), qualitatius (caràcter del nou estudiantat, perfil del nou professorat…) i estructurals (plans d’estudis, centres específics, distribució territorial…).

PLANIFICACIÓ DELS MAPES DE DOCÈNCIA I DE RECERCA

Per tal d’obtenir un sistema educatiu i cientificotècnic basat en la cooperació, la complementarietat ,l’equilibri territorial i el sentiment de col·lectivitat, ben lluny de criteris simplement competitius. El punt anterior ofereix noves oportunitats en aquest sentit.

Els objectius i els recursos de cada centre o entitat s’han d’assignar col·lectivament, tenint en compte les seves iniciatives i les necessitats socials. Alhora, aquests objectius i recursos han de tenir-se en comte en l’avaluació posterior i en el retiment de comptes, en lloc d’emprar criteris i paràmetres uniformes.

UNA ESTRUCTURA D’INTERMEDIACIÓ PER A LA TRANSFERÈNCIA DE LA RECERCA

La productivitat i qualitat del nostre sistema de recerca ha assolit nivells remarcables. Tanmateix , queda en bona mesura pendent la transferència d’aquest resultats, en part per insuficient interès dels recercaires, però sobre tot per la baixa demanda d’un sistema productiu massa basat en el preu, com s’ha dit abans. Per promoure-la, atesa la importància de les Pimes i del Tercer Sector, cal intermediar entre el sistema cientificotècnic i les empreses i organitzacions socials, de manera que s’incentivi l’aplicabilitat entre el personal acadèmic i es faciliti als aplicadors la identificació dels grups de recerca escaients.

CORRESPONSABILITZACIÓ INTERNA + IMPLICACIÓ EXTERNA

Tota “organització de professionals” requereix un govern intern basat en la corresponsabilització: càrrecs per elecció, decisions col·legiades… Més encara en entitats públics que han de ser emblemàticament democràtiques. En particular cal revertir el decret de plantilles (39/2014) i el de direccions (155/2010).Alhora, cal la implicació dels agents externs per a la determinació dels objectius (planificadament, com s’ha dit), l’avaluació i el retiment de comptes

POLÍTICA DE PERSONAL I FINANÇAMENT

Millora de les condicions laborals (plantilles, salaris, estabilitat, avaluació, formació, promoció…) i de treball (jornada, ràtios, teletreball, personal de suport, equipament).

Recursos econòmics suficients per garantir la qualitat. En particular, el 6% del PIB per Educació que preveu la LEC i el 2% del PIB per recerca que propugna la UE.