Dossier 8. Àmbit economia

LA NOVA ECONOMIA: EQUITATIVA, EFICIENT I SOSTENIBLE

Una economia que subordini lo privat al bé comú, enfortint i protegint el benefici de tots, i prioritzant el benestar social

Equitat i justícia distributiva: fiscalitat justa, redistributiva i coresponsable

Eradicació de la pobresa i la precarietat

Cooperació front competitivitat.

Impuls a la concertació social.

Economia verda, sostenible i de lluita contra el canvi climàtic.

Economia feminista: de les cures, de la reproducció social…

Incidència de l’Estat en l’economia i el control dels mercats, front el control de l’estat pels mercats.

El PIB és un indicador poc adient per una economia d’aquest tipus; cal posar en valor altres indicadors, ja estandarditzats i reconeguts, de benestar, de desenvolupament humà, de desenvolupament sostenible, de felicitat…

POBRESA 0.

Renda Bàsica Universal: nou concepte de contracte social basat en el dret universal al benestar i no lligat exclusivament al contracte de treball.

Eradicació de la pobresa energètica (Prohibició talls de subministrament,…). Eradicació de la precarietat laboral.

SMI superior a 1.200 €. 

DRETS LABORALS.

Repartiment del treball.

Reducció jornada laboral. Impuls a la concertació social.

Nou estatut del treballador.

Estabilitat laboral i protecció del treballador front la flexibilització i mobilització del mercat de treball i les deslocalitzacions.

Regulació del teletreball i control sobre les conversions il·legítimes de treball fix en temporal o autònom.

Regulació de l’economia de plataforma per tal que no esdevingui un mecanisme de precarització.

Impuls a la participació del treballador a l’empresa: la democràcia és també econòmica i introdueix el dret a la coparticipació dels sindicats i treballadors en la gestió, planificació i disseny de les empreses..

Dignificació tasques de cura a les persones, amb millors retribucions i seguretat tant en llocs de treball residencials com domiciliaris. Creació de prestacions retributives públiques per l’atenció familiar.

SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS JUST I SOSTENIBLE.

Les pensions son el salari diferit d’una vida de treball. Per tant, és un dret humà i laboral que pertany col·lectiva i individualment a les persones treballadores i ho ha de garantir l’estat sense subterfugis.

En particular: increment de les pensions de viduïtat; actualització anual, segons IPC.

Cal assegurar  la sostenibilitat del Sistema de Pensions revertint la reforma del PP, les despeses indegudes i les reformes laborals (demandes que fan tant els moviments de pensionistes com sindicats). Allargar la vida laboral, rebaixar les cotitzacions i reduir les prestacions, només busca la privatització de les pensions

Cal cercar altres fórmules de finançament del sistema com ara: aportacions pressupostaries; impostos a l’automatització de processos industrials, com a manera de compensar la minva de llocs de treball i cotitzacions; complementarietat de la RBU.

DRET EFECTIU A L’HABITATGE.

Inversió pública en habitatge social de lloguer.

Regulació pública dels preus del sòl i dels increments del lloguer.

 Protecció del llogater front els abusos.

Expropiació d’habitatges permanentment buits de grans tenedors.

Obligació d’oferiment habitatge social alternatiu.

UNA ECONOMIA JUSTA I DISTRIBUTIVA.    

Fiscalitat més justa i distributiva, basada en la simplicitat, la transparència, l’equitat i la coresponsabilitat: qui més té, ha de pagar més; una fiscalitat més justa significa una fiscalitat progressiva i redistributiva de la riquesa.

Persecució del frau fiscal i els paradisos fiscals; corregir l’ús abusiu de les societats instrumentals patrimonials SICAV.

Impostos directes progressius i prioritaris sobre els indirectes (i simplificar aquests)

Gravar rendes de capital al mateix nivell o més que les del treball; en particular l’impost de societats, reduint el ventall de deduccions i exempcions, per acostar el tipus nominal a l’efectiu de taxa impositiva

Impostos confiscatoris sobre les plusvàlues especulatives i sobre la generació i distribució d’energies fòssils.

Una fiscalitat amb perspectiva global, que lluiti contra els mecanismes d’enginyeria fiscal de les empreses multinacionals i les gravi adequadament. En particular, impostos sobre les vendes al territori, en proporció al total de guanys i vendes mundials.

Bonificacions per participació directa en polítiques públiques.

Recuperació de l’mpost sobre patrimoni.

Impost de successions progressiu, exempt per transmissions de primeres residències.

PRESSUPOSTOS PÚBLICS,

Cal que siguin reflex de les necessitats i les prioritats de la societat, prioritzant sanitat, educació i benestar social.

Cal que siguin transparents, entenedors i avaluables.

Fomentant la participació ciutadana en la seva elaboració.

Solidaris: destinar un mínim de l’1% a projectes de cooperació internacional.

SISTEMA FINANCER.

Banc públic central.

Banc públic de crèdit i finances per la inversió pública en emprenedoria i projectes estratègics.

Creació i foment d’una banca comercial pública.

Xarxa territorial de caixes d’estalvi, de forma cooperativa per l’estalvi familiar i les PIMES a cada territori. 

Control i regulació pública dels mercats. Manteniment Euro + moneda social.

UNA ECONOMIA MÉS FORTA I EFICIENT.

Un model productiu basat en el coneixement i la innovació, en comptes de la competència per preu. En particular, aprofitant els fons europeus Next Generation. Cal un debat amb la participació de sindicats, associacions veïnals, professionals, científiques i amb suport institucional..

Dinamització i protecció dels sectors estratègics punters (noves tecnologies, biotecnologia, medicina, comunicació,…)

Reconversió dels sectors que requereixen un canvi urgent (turisme,aAutomoció, construcció, agricultura,…)

Promoció del sectors intensius en coneixement i creativitat: cultural, àrees científiques…

Impuls a clústers empresarials amb participació pública com a eina per poder-ho fer.

Protecció de l’economia i microeconomia  local, artesanal, ambulant, agrícola,..

Impuls a la internacionalització de sectors i aspectes de l’economia, prioritzant l’àrea mediterrània.

La República Catalana s’haurà de posicionar sobre els diferents tractats internacionals

LES INFRAESTRUCTURES.

Corredor mediterrani.

Connexions ferroviàries amb ports i aeroports.

Modernització i ampliació de la xarxa de rodalies.

Connexió amb xarxa ferroviària de totes les capitals regionals del país d’aquestes amb les dels països veïns.

Conversió de l’aeroport del Prat en hub internacional.

Model post-finalització pagament autopistes peatge

Infraestructures de telecomunicacions: espai radioelèctric, xarxes…

IMPULS DEL COOPERATIVISME I UN NOU MODEL D’EMPRESA.

Impulsar el cooperativisme i l’economia social. És el model d’empresa al que cal donar prioritat.

Tutelar i protegir les existents, facilitant finançament, formació i recolzament a la gestió i promovent la creació de noves, fonamentalment en el cas de tancament i deslocalitzacions d’empreses

Especial atenció a àmbits com l’agricultura i el consum, el crèdit i l’estalvi, el tercer sector, artesanal, cultural, etc.

Implementar polítiques que incideixin en la responsabilitat social de les empreses i la participació dels treballadors en beneficis i en òrgans de decisió.

Cal caminar cap a la confluència dels dos models, cooperatiu i privat.

NOVES FORMES DE COL·LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVAT.

Nova llei de contractació pública que prioritzi el territori, la responsabilitat social i mediambiental i l’eficiència.

Millorar el finançament públic  i la forma de gestió de la col·laboració amb les cooperatives i empreses socials del Tercer Sector.

Clústers empresarials, amb participació pública.

Revisió de les privatitzacions de serveis públics i reversió de les no imprescindibles (distribució d’aigua…).

ECONOMIA CIRCULAR I ECONOMIA SOCIAL.

El model d’economia circular substitueix l’economia lineal ( agafar-fabricar-utilitzar-rebutjar) per una economia on el rebutjat (els residus) es poden transformar en recursos, resultant:

-una economia més sostenible i eficient

-menors impactes mediambientals negatius

-millor gestió dels residus

-reducció de la contaminació.

L’economia circular i l’economia social tenen molts punts en comú, els dos models es centren en les persones i en el desenvolupament sostenible. L’economia circular i l’economia social són un factor clau d’èxit per desenvolupar la capacitat creativa i innovadora a escala local.

UNA ECONOMIA VERDA I SOSTENIBLE.

Impuls a l’economia circular.

Promoció de la recerca.

Cicle tancat de l’aigua.

Impuls de les energies renovables, cap a l’autosuficiència energètica.

Reducció de l’ús de les energies fòssils i renovables per sistemes de producció, consum i mobilitat responsables.

Penalització fiscal a la generació i transport d’energia d’origen fòssil. 

Reconversió de la indústria d’automoció cap a models sense ús combustibles fòssils.

Planificació del tancament de les centrals nuclears.

Lluita contra la contaminació ambiental, lumínica i de l’aigua.

Planificació territorial sostenible.

Pla nacional de previsió dels efectes del canvi climàtic.

Pla d’inversions i d’infraestructures, fonamentalment al litoral i als deltes per prevenir els efectes del canvi climàtic. .

Pla especial de preservació dels deltes, especialment del Delta de l’Ebre i la seva conca.

Pla de preservació de l’alta muntanya i la diversitat de fauna i flora.