Dossier 8. Àmbit: Cultura

ÀMBIT: CULTURA

LA CULTURA DES D’UNA PERSPECTIVA D’ESQUERRES (en el sentit de progrés humà integral: individual, col·lectiu, nacional, socioeconòmic, ecològic, …)

En un sentit ampli, podríem dir que tot el que no és natura és Cultura. El fet cultural és fruit/resultat exclusivament dels éssers humans, que, a la vegada, també, ens humanitza. 

Entenem per Cultura el conjunt d’usos i costums, tradicions, símbols, valors i normes, … que conformen el caràcter, la manera de ser, el tarannà, que configuren i determinen, una forma de viure i d’entendre el món, d’organització social, una manera de relacionar-se i de comportar-se internament i externa, ,… i, evidentment la llengua, la història, la literatura, les arts i els oficis, l’arquitectura, l’urbanisme, el patrimoni, els coneixements, les experiències, la creació en tots els seus àmbits, …

Hi ha uns trets culturals que podem considerar comuns a tota la humanitat i, també, hi ha uns trets diferencials que son els que ens identifiquen com a pertanyents a un determinat col·lectiu. Trets identitaris que configuren la personalitat d’una societat i formen l’espina dorsal que la vertebra i l’estructura, ja sigui com a col·lectiu, com a poble o com a nació. Si Catalunya, mancada d’un estat propi, ha pogut sobreviure durant més de 500 anys a l’opressió de l’estat espanyol, com un país amb personalitat pròpia, és gràcies a la força i la cohesió de la seva Cultura. 

Cultura és tot el divers conjunt d’accions culturals que es duen a terme per la multiplicitat d’agents culturals presents en la societat, ja siguin individuals o col·lectius, públics o privats, amb interès lucratiu o sense ànim de lucre. Una manera fonamental de determinar com es vol incidir en aquests aspectes és mitjançant la política cultural.

Entenem que la política cultural ha de ser fruit del diàleg, la negociació, el pacte i el consens sociopolític d’ampli abast, entre els diferents agents culturals (organitzacions, entitats, empreses, organismes culturals públics, …) i l’Administració pública per a, primer de tot, configurar un sistema cultural propi, únic, complert i coherent, que contribueixi a definir tot l’abast del que és l’objecte de l’acció cultural. Altrament cal tenir en compte que la Cultura és una important eina de transformació social.

Una política cultural que, a Catalunya, ha d’estar orientada a:

– Apoderar a les persones dèbils i vulnerables, enfront dels forts i dels poderosos.  

– Preservar i promocionar el català com la llengua pròpia del país, de relació i de cohesió social, impulsar el seu ús social majoritari en els àmbits “oficials” (jutjats, notaries, …) i de manera exclusiva per totes les institucions. 

– Respectar i donar suport a l’acció cultural fruit de les iniciatives socials de grups, organitzacions, entitats, fundacions, … (sense coaccionar els agents culturals, no interferir en la seva acció, ni apropiar-se de les seves iniciatives)

– Considerar la cultura popular i tradicional com un element identitari clau a valorar.

– Establir criteris homologats sobre els mecanismes i les condicions de participació dels usuaris i dels grups, associacions, …, que estiguin objectivament implicades en les institucions i serveis culturals.

– Afavorir aquelles accions culturals enfocades a la integració social, contemplant la diversitat sociocultural de la nostra societat.

– Comprometre als actors culturals en dignificar la Cultura com un fet primordial, entenent que la Cultura ha de servir al bé comú. 

– Tenir en compte la subsidiarietat funcional, determinant les funcions que corresponen als diferents agents culturals, siguin públics o privats, lucratius o no lucratius.

– Vetllar per l’equilibri i la subsidiarietat territorial

– Establir criteris i sistemes de participació de la societat en la gestió de la Cultura i en els mecanismes explícits de planificació i d’avaluació.

– Dotar dels necessaris mecanismes de coneixement i de difusió de les accions culturals

– Definir aquelles accions que es consideren prioritàries en determinats àmbits de la Cultura

– Promulgar les lleis necessàries (amb els corresponents reglaments, normes,  protocols, …) per orientar, planificar, implementar, regular i avaluar les accions culturals, finançades amb recursos, serveis i mitjans públics.

– Facilitar al màxim les accions socioculturals (simplificant el seu funcionament, minimitzar la regulació i la burocratització, tractament fiscal favorable, …)

– Facilitar espais de creació, experimentació, assaig, demostració, … a innovadors, joves, nous creadors, grups emergents, col·lectius diversos, mancats de llocs per a per noves propostes culturals (arts plàstiques, escèniques, audiovisuals, etc.)

– Estimular les produccions culturals de qualitat, pròpies i en català, del món editorial: periòdics, llibres, revistes, suports musicals, … en formats físics i digitals.

– Establir criteris per a regular l’ús, la governança, la gestió, … dels equipaments i de les infraestructures culturals públiques.

– Dotar dels recursos necessaris a la recerca, investigació, innovació, creació, … en els diferents àmbits (tradicions, literatura, ciència, arts, …).

– Destinar els recursos suficients pel finançament dels serveis culturals i de tot el conjunt d’accions culturals per a garantir l’accés universal a la Cultura (ajuts directes als usuaris, bonificacions o gratuïtat de serveis culturals: museus, exposicions, representacions, aprenentatges, …)

– Consensuar amb els diferents actors quines inversions calen i el seu finançament

– Establir, en cada cas, quines resulten les millors formes de relació econòmica amb els agents culturals  (subvencions, convenis, contractes/programa, …)

– Contemplar diverses formes de finançament (mecenatge, incentivar la capacitat de generar recursos propis, …)

– Avaluar el retorn social dels recursos (quantificar el finançament públic de les accions culturals en funció de l’acceptació social i/o del servei públic que facin, …)

Considerar la íntima relació de la Cultura amb l’educació, l’ensenyament i la formació (que no són més que fets culturals) tenint en compte que si bé és cert que hi ha un seguit de qüestions que han ser tractades des de l’educació, l’ensenyament i la formació, de fet són valors culturals, que conformen una manera de ser, una forma de viure de veure i d’entendre el món, una forma d’organització social, de relacionar-se i de comportar-se. Com poden ser per exemple, la no discriminació per qüestions d’ètnia o d’orientació sexual, la resolució de conflictes per via de la mediació, la col·laboració i la cooperació (enfront de la competició), la investigació, la recerca, la ciència i la tecnologia al servei de les persones (no pas dels negocis de les grans corporacions), … Tots ells són elements culturals, ja que del que tracten és de Cultura.