Dossier 8: Àmbit: Canvi climàtic i medi ambient

INTRODUCCIÓ

El canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat són els efectes més evidents de la crisi ecològica mundial en què es troba immersa la humanitat. Nacions Unides ja parla de la triple crisi ecològica, referint—se al canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació. 

El model d’explotació del sistema capitalista, basat en la il·lògica idea del creixement infinit en un planeta finit, és responsable des de fa 200 anys de canvis que han afectat greument la natura i la seva relació amb l’ésser humà.  Tornar a establir un equilibri natural en el que la vida humana no estigui en perill, costarà segles.

PRINCIPIS GENERALS

1. PRIORITAT A LA SALUT PLANETÀRIA.  L’espai segur i just per a la humanitat té un límit extern que és el ‘sostre ecològic’, i un límit intern que són els fonaments socials (pau i justícia, igualtat de gènere, aliment, salut, educació…). Salut i natura són indestriables: hi ha una sola salut, la salut planetària, que es refereix a la salut de la civilització humana i l’estat de conservació dels sistemes naturals dels quals depèn.

2. VISIÓ I GESTIÓ INTEGRAL DEL TERRITORI I LES AIGÜES. La fragmentació del territori en espais destinats a natura, agricultura, indústria i espai urbà és causa de degradació. Igualament cal una visió de conjunt de l’aigua en les seves funcions naturals i socials.

3. PARTICIPACIÓ SOCIAL I TERRITORIAL VERITABLE.  Sense un redistribució del poder de decisió de la capacitat tècnica necessària per a fer-ho la realitat és que hi ha una centralització molt acusada de les decisions.

4. CAL CORREGIR ELS GRANS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS. Hi ha una Catalunya que es va buidant i una gran concentració a Barcelona i a la costa. L’excessiu nombre de municipis fa que molts no disposin de les capacitats necessàries per a la defensa dels seus interessos i potenciar el seu sistema de vida.

5. CAL DEFENSAR LA TERRA PER PREVENIR EL CANVI CLIMÀTIC. El sòl agrari s’ha anat sacrificant sempre, tant davant l’expansió urbana i industrial com per les infraestructures. Sense defensa de la terra no té sentit parlar de sobirania alimentària i consum de proximitat.

6. GENERAR INSTITUCIONS QUE FACIN AVANÇAR CAP UNA ALTERNATIVA AL CAPITALISME ESPECULATIU ACTUAL. Creixement sostenible o decreixement, de moment són retòrica. No es fa cap adaptació  de les estructures socials per avançar cap a una alternativa.

7.  CANVIAR EL MODEL ENERGÈTIC. Cal canviar no només el sistema de generar energia, sinó la idea mateixa de la utilitat de la energia i la seva gestió. Però els canvis que fins ara es proposen  preveuen el mateix model econòmic, social i territorial que hem patit fins ara.

PATRIMONI NATURAL I BIODIVERSITAT

La reconstrucció del medi natural és el gran projecte de país. La perspectiva no pot ser més la de frenar la degradació, sinó la engegar una etapa nova de reconstrucció del medi natural com l’entorn en que volem que es desenvolupi la vida humana i de la societat.  Totes les activitats econòmiques i socials han de tenir aquest projecte com una base.

La Generalitat ha de recuperar la plena sobirania del litoral, tant sobre les infraestructures com sobre els ecosistemes litorals i marins. Les competències, plenes, la gestió integrada i un millor coneixement són particularment urgents al litoral, tant per al medi natural com per a l’activitat turística.

Consens social.  La gestió dels ecosistemes, del territori i del litoral ha de ser integrada i s’ha de planificar a partir de consensos amplis en que hi participin els diferents nivells de la governança i també la ciutadania i institucions.

Potenciar efectivament l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat per disposar d’un instrument eficaç per desplegar l’estratègia en aquest àmbit,  que tingui els mecanismes de control idonis, però estigui alliberada del dia a dia de la política. La Llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i documents annexes i derivats  ha de crear el marc d’una nova relació amb el medi natural. És necessari desplegar una normativa específica per reforçar la protecció (hàbitats amenaçats, plans de recuperació, connectivitat ecològica, passos de fauna, camins ramaders, …)

Cal un nou planejament integral que ajunti les visions fragmentàries actuals  (urbanisme, medi agrari, forestal, espais protegits, espai connectors, …).  Gestió integrada. La gestió de l’ecosistema ha de ser integrada, amb una visió de conjunt, però sense perdre vista les necessitats de cada un dels components.

Cal renovar completament la visió actual del «sòl no urbanitzable» i substituir-la per la Infraestructura Verda de Catalunya seguint les directrius de la Unió Europea, integrant en una sola xarxa interconnectada els espais naturals protegits, els àmbits agraris estratègics, els espais connectors i els espais verds urbans i periurbans.

Promoure el model de paisatges en mosaïc i l’agrodiversitat, i una nova política forestal que tingui en compte la funció social dels boscos tot i la propietat privada de la majoria.

Salvaguardar agrodiversitat.  Varietats autòctones  de plantes cultivades i animals domèstics. Posar en marxa un banc de gens com a servei públic.  Recollir coneixements ecològics de l’agricultura tradicional. Invertir en la recerca per millorar el tractament de les principals plagues i malalties infeccioses que sofreixen els cultius autòctons d’una forma més sostenible evitant l’ús de productes químics que incorporen substàncies nocives a l’ambient.

L’AIGUA

Cal administrar els recursos d’aigua dolça amb una participació social àmplia que pugui generar un consens sobre la disponibilitat, aplicació i preu. 

Una legislació marc s’ha de traduir en dret a l’aigua que sigui equitatiu, garanteixi l’accés a un mínim vital diari d’aigua (es proposa 40 litres) a tota persona i uns preus que ajudin a una bona administració del recurs.

Implementar polítiques d’estalvi i eficiència en l’aprofitament del recurs incloent el reaprofitament total de les aigües depurades.  Estudis previs sobre la viabilitat dels regadius.

Adobs dels conreus. Evitar les emissions i contaminació de NO2 i NO  – Ajustar les quantitats als requeriments de cada conreu. Convertir tot l’adob orgànic en adob de qualitat.

La gestió de les conques, dels pantans i dels transvasaments ha de garantir en primer lloc el funcionament dels ecosistemes aquàtics continentals i la bona administració de l’aigua.

Els Consells de Conca han de ser els òrgans de participació en la planificació i gestió hidrològica. Traspassar la gestió els sistemes de sanejament a les administracions locals o supralocals.

Cal que l’Agència Catalana de l’Aigua, sota el control del Parlament,  disposi de recursos i autoritat per a desenvolupar la planificació i actuar d’òrgan públic regulador

S’han de replantejar els criteris per a la implantació de regadius a partir d’un coneixement més aprofundit de les necessitats d’aigua i dels cabals de les conques hidrogràfiques.

Cal reformar la Llei tributària per corregir les diferències impositives en el cànon de l’Aigua.

ORDENACIÓ TERRITORIAL I MOBILITAT

L’habitatge ha de passar a ser un dret bàsic i s’ha de garantir que acompleixi la seva funció social. Cal posar mecanismes que desincentivin i frenin l’especulació.  Nova regulació del preu del sòl de forma que es promogui l’ocupació de polígons buits i s’eviti l’especulació.

La Mobilitat s’ha de considerar un dret de la població ( no un deure) que implica obligacions per a l’administració i per a tota la societat. Estendre aquest dret a tot el territori és un component de bàsic del reequilibri territorial i de la Catalunya en xarxa. Una mobilitat sostenible de qualitat serà un factor molt important de cohesió social.

Modificar al categoria «sòl no urbanitzable» atribuint un valor per sí mateix al sòls agraris i forestals. Seguretat jurídica al pagès per a fer inversions i amortitzar-les.- «La terra per qui la treballa» Llei d’arrendaments agraris. Que no sigui imprescindible la propietat per a fer de pagès.

Legislació que minimitzi els impactes sobre els sòls agraris: a- expansió de nuclis urbans, b- vies de comunicació, c – servituds de pas, d – alteració traçat de vies rurals, e – ús dels aqüifers.  Assegurar l’estabilitat dels espais agraris, inclosos els Parcs  Agraris

Prioritzar la rehabilitació d’edificis als centres urbans per davant de la nova construcció.  Desprogramar sòl urbà.

La planificació territorial i urbanística ha de transformar i evitar el creixement quantitatiu en extensió.

Prioritat al ferrocarril a mig i llarg termini. Un objectiu és que totes les poblacions de més de 20.000 habitants estiguin comunicades en xarxa per ferrocarril.

Impulsar la planificació i la gestió territorial a nivell plurimunicipal i supramunicipal. La política territorial i de mobilitat s’ha de fer en base consensos amplis que incloguin la ciutadania, les institucions, l’administració local i central.  Corresponsabilitat i representativitat en la presa de decisions. Cal coordinar urbanisme i mobilitat, tant en la planificació com en la gestió.

Establir uns criteris de qualitat obligatoris per a tots els serveis públics de transport de Catalunya. Igualment establir i fer complir les normes d’accessibilitat, especialment per que fa a persones amb discapacitat.

Desencallar i construir les infraestructures del Corredor Mediterrani.

Crear l’Agència Catalana de la Mobilitat

REDUCCIÓ DE L’EFECTE HIVERNACLE I CONTAMINACIÓ

Aplicació de la Llei del Canvi Climàtic 16/2017

Catalunya ha d’assumir un paper en el desplegament dels acords internacionals sobre el canvi climàtic i no pot anar a remolc dels plantejaments que es fan a l’EE.

Cal orientar la societat cap a un model econòmic i de governança que pugui assolir una veritable eficiència energètica i una mobilitat sostenible.

S’ha d’evolucionar ràpidament cap a un model d’alimentació orientat als productes de proximitat i a la producció ecològica.  Reorientar tant els conreus com la ramaderia amb criteris ecològics. Posar en marxa un procés de transformació per orientar la producció d’aliments cap als productes ecològics i de proximitat, que tinguin un valor afegit superior. Impulsar la formació i recerca agraris.

Potenciar la relació directa pagès-botiguer-consumidor. Cooperatives de pagesos i consumidors. Circuits paral·lels a la grans xarxes alimentàries. Redefinir el paper dels oligopolis agro-industrials i comercials.

Ecosistemes Terrestres. a- Incloure el paisatge com a valor a preservar.  b- Conservar i recuperar la biodiversitat. c- Protegir els boscos com embornal de carboni. Modificar els criteris de la gestió forestal en el sentit de potenciar la seva funció ecològica i social. 

Augmentar els espais verds de les ciutats

Recerca i aplicació de mètodes i sistemes de mitigació i adaptació al CC  i  fer-los atractius pel que fa a rendibilitat.

Regular i controlar les principals radiacions no naturals: radioactivitat, electromagnètiques, soroll, lumínica…. Cal control, regulació i gestió de la qualitat de l’aire a Catalunya.

ENERGIA

 Implicar tots els sectors de la ciutadania i de la societat en la implantació del nou model energètic mitjançant informació, sensibilització i mesures econòmiques.

 Canviar des del sistema dominant en que l’energia és un recurs il·limitat amb el que es mercadeja i la persona és un consumidor i passar a un sistema en que l’energia és un bé comú, la persona és un usuari del servei energètic, que es gestiona d’acord amb criteris democràtics.

Formació professional per disposar de personal específic qualificat per portar a terme noves solucions tècniques en l’àmbit energètic.  Capacitar també la població en general a través del sistema educatiu i de la formació en general.

Evolucionar cap als edificis NZEB (near zero-energy buildings) mitjançant la rehabilitació i renovació energètica. Obligació per a edificis nous seguint la Directiva Europea 2010/31/EC

Plans d’eficiència energètica en els diferents sectors productius i l’administració pública.

Potenciar l’electrificació i abandonar els combustibles fòssils.

Impulsar la creació d’empreses municipals o mixtes d’energia. Assegurar una oferta àmplia d’operadors energètics, eliminant barreres. Fomentar el cooperativisme.

Xarxa de distribució a partir de la producció dels recursos energètics locals. Els municipis han de participar en la governança energètica. Dotar d’instruments als municipis que els permeti ser actors centrals en la transició energètica cap a un model descentralitzat lligat al territori.

Emmagatzematge – Desenvolupar sistemes d’emmagatzematge de les energies excedentàries i de garantia  en forma de gas natural, gas (metà, hidrogen ) i també sistemes de bombeig.  Els riscos i costos en les instal·lacions han de ser afrontats pels promotors.

Potenciar els instituts relatius a l’energia de les Universitats catalanes i fer el desenvolupament tecnològic de xarxes mini eòliques i mini fotovoltaiques. Projectes demostratius de ús de bateries en microxarxes intel·ligents. Dissenyar les xarxes i microxarxes de manera que es puguin expandir i interconnectar fàcilment.

Garantir els drets dels usuaris energètics en relació a la contractació, l’atenció al client, la qualitat del producte, l’origen i l’impacte ambiental i la llibertat d’elecció. Transparència en els costos i la despesa elèctrica, tant per evitar els abusos com el malbaratament.

RESIDUS I RECURSOS

Els ciutadans són responsables dels residus que acumulen i han de llençar a causa dels seus hàbits de consum. Ells també són corresponsables de la gestió de residus municipals.

Les decisions sobre la gestió dels residus municipals han de ser participades per les administracions, les empreses prestatàries i la representació de la ciutadania. Cal generalitzar els òrgans de gestió pública supramunicipal

Objectiu Residu Zero – Canviar la forma de produir – el millor residu és aquell que no es genera. El residus són recursos malbaratats. Cal tendir a l’economia circular en que els materials es fan servir una vegada i una altra. Cal incloure l’energia en l’anàlisi dels cicles dels materials.

Política de les 3R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. El reciclatge és la solució final quan el mal, la generació de residus, ja s’ha fet. Cal evitar arribar a aquesta situació.

Potenciar els millors sistemes de recollida per al reciclatge com són la recollida porta a porta dels residus domèstics i el sistema de retorn i consigna (abonament d’envasos retornats). Cal més implicació de les administracions AMB, Generalitat i administracions locals.

Responsabilitzar dels residus als que han obtingut benefici econòmic en la seva generació. Control intel·ligent. Un bona part de les feines de neteja de carrers,platges, vorals de les carreteres també són problemes de residus que tenen un cost econòmic molt elevat.

Les plantes de tractament de residus (bioresidus, envasos, purins, …) han de proporcionar materials de qualitat. L’aprofitament de les possibilitats del biogàs és bàsic per reduir la contaminació dels residus i com a font d’una energia neta.

Les instal·lacions de tractament de residus han d’estar integrades amb el servei de recollida i funcionar conjuntament per optimitzar l’aprofitament de materials i la reducció de costos.  Les administracions locals s’han de dotar d’eines de gestió eficaces per poder controlar eficaçment aquests serveis. Les empreses privades gestores dels serveis només es justifiquen si col·laboren a assolir es objectius de reciclatge i reutilització