Dossier 6 Seminari I-S-R

SEMINARI D’ESQUERRES I-S-R

(INDEPENDENTISTES, SOBIRANISTES, REPUBLICANES)

Dossier 6 (10-abril-2021)

MILLORES SOCIALS A CURT I MITJÀ TERMINI

En la nostra proposta d’acció política postelectoral, la reivindicació de millores socials apareix com indissociable de les de caràcter democràtic i nacional (amnistia, referèndum…). Convé precisar quines poden ser més necessàries a curt i mitjà termini, en particular per revertir els efectes de la pandèmia. Malgrat, com ja dèiem, les limitacions de recursos (dèficit fiscal) i competències que són un argument més per la República Catalana.

(4’) GESTIÓ EFICIENT I SOCIAL DELS RECURSOS DISPONIBLES

Cal acompanyar aquestes accions rupturistes d’una gestió eficient i social per part del govern de la Generalitat dels recursos disponibles. Cal palesar que son del tot compatibles la lluita per l’autogovern i la lluita per les millores socials i pel benestar de la ciutadania. De fet algunes actuacions en les darrers mesos (pressupostos 2020, llei de llogaters…) són una bona mostra de que un govern independentista pot alhora abordar amb eficàcia els problemes socials quotidians i teixir complicitats més enllà de la majoria de govern i amb sectors sindicalistes, municipalistes…

Ben a contrari, cal denunciar que un dels principals esculls per aquestes millores és la limitació de recursos i competències. Més encara, que només en una República Catalana independent podrem assolir nivells satisfactoris de progrés social i econòmic.

(5’) LA RECUPERACIÓ POSTPANDÈMIA

Atenció especial requereix la crisi sanitària per la covid-19 i la socioeconòmica que se’n deriva, més encara quan la manca d’agilitat i descentralització dificulta una gestió rapida i positiva dels ajuts i els recursos. De fet, la Generalitat s’ha mostrat activa en la lluita contra la pandèmia i ha endegat accions per encarar planificadament la recuperació postcoronavirus.

Tanmateix, cal aprofundir en la defensa dels serveis i empreses públics, en el suport a les persones treballadores de sectors vitals i de primera línia en cures, en l’ampliació de les ajudes, en l’acceleració del seu abonament i l’eliminació d’obstacles burocràtics, en la prevenció en espais sensibles (escoles, residències…), en la protecció del sectors econòmics més afectats… Cal emprar eficaçment les eines de què disposem i, alhora, reclamar a l’EE els recursos i les competències que ens falten.

SITUACIÓ ACTUAL

Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb una taxa de treballadors pobres més elevada, amb un 12,7%, només per darrere de Romania i Luxemburg; amb l’índex de persones aturades o que voldrien treballar més alt d’Europa (25,8% el segon trimestre del 2020). També és el país amb més contractes temporals. En plena pandèmia s’ha incrementat la discriminació salarial de les dones arribant al 36,1%.

“Quan un treballador és pobre significa que la seva retribució no és suficient per dur una vida decent”, explica el professor d’economia de la Universidad Complutense de Madrid i director adjunt de la revista Quaderns de Relacions Laborals, Carlos Prieto. L’expert qualifica la situació actual de “ruptura històrica” i apunta que les condicions perquè a Espanya hi hagués un treball decent serien: horari a temps complet, estabilitat i una feina prou remunerada. “Aquest és el sentit que es dona al treball en la societat moderna”. “Parlar del temps de treball no només és pensar en la quantitat, sinó en com està organitzat”, i assegura que cal posar la mirada dins les cases, on les cures són encara assumides per les dones”.

Més enllà de la classe treballadora, la pobresa s’incrementa amb el coronavirus. La situació de les persones immigrants sense papers i sense recursos s’ha tornat dramàtica. Però també autònoms, petits comerciants o empresaris han caigut de l’escala social durant aquesta pandèmia. Tot i que la solidaritat és destacable, l’increment de persones que necessiten el banc d’aliments ha pujat el 40%.

Espanya i Itàlia tornen a estar en el punt de mira perquè es tem que amb la crisi, que està agreujant les desigualtats i els problemes estructurals de l’eurozona i dels estats més dependents dels serveis i el turisme, retornin a la casella d’on van sortir després de la crisi del 2007.

La cascada d’EROs s’allarga. El 58% dels empleats acomiadats a Espanya entre el gener i el setembre treballaven al sector industrial. “Sobretot s’està notant en el sector de l’automoció i en empreses que en depenen –com per exemple TE Connectivity–, a causa del canvi que està patint, i en les empreses químiques”, assegura Carlos del Barrio, secretari de política sectorial i sostenibilitat de CCOO de Catalunya. La secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado, però, assegura que aquest últim trimestre de l’any també s’està detectant un increment d’expedients al sector serveis.  CCOO i UGT coincideixen en assenyalar que es tracta “d’EROs preventius“. “La gran majoria d’expedients no tenen a veure amb causes econòmiques sinó amb temes bàsicament organitzatius”. Canalda, que també és professor de dret laboral de la UOC, afegeix que les empreses s’estan reorganitzant de cara a la crisi que es preveu que arribi d’aquí dos anys. La culpable d’aquests EROs preventius, afirmen els sindicats i l’advocat, és la reforma laboral del 2012.

Actualment hi ha 755.610 treballadors en ERTO, segons les últimes dades de la Seguretat Social del desembre, i es prorroguen els ERTO fins al 31 de maig. Van des d’exoneracions del 100% al 50% en funció de la plantilla i de l’ERTO que decideixi aplicar l’empresa. Els empleats que faci sis mesos que estan en un ERTO continuaran cobrant el 70% de la base reguladora. S’hauran de mantenir els llocs de treball durant sis mesos més després de l’ERTO. En cas que incompleixin la clàusula hauran de retornar totes les exoneracions que hagin rebut.

Les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia podrien incrementar en més d’1,1 milions les persones en situació de pobresa a Espanya si no s’adopten més mesures, segons nous càlculs d’Oxfam Intermón. Amb aquest augment, el nombre total arribaria a assolir els 10,9 milions de persones, passant de l’20,7% de la població abans de la COVID-19 a l’23,07% després dels efectes de l’coronavirus. (Fonts diverses: ARA, TVE, Oxfam…)

Pel que fa a Catalunya, els ERTO a finals de desembre concentrava el 26% dels afectats d’ERTO a Espanya (més de 750.000 persones)  i hi havia 172.000 persones afectades per un expedient temporal, una mica menys que el novembre. D’altra banda, 109.487 persones han passat a allargar les llistes de parats, que són ja prop de mig milió els inscrits en el registre. D’aquestes, segons UGT, més de la meitat (unes 260.000), no cobraven cap prestació per desocupació, 137.000 més que abans de l’esclat de la pandèmia.

CONCERTACIÓ SOCIAL PER UNA AGENDA COMPARTIDA

Les millores socials a Catalunya son urgents per mitigar la greu crisi social, sanitària i humanitària que patim. Alhora, serien la millor constatació de que una República Catalana amb polítiques d’emergència social i d’avenç del sector públics en les activitats essencialsés l’instrument més útil per canviar una situació social de les pitjors d’Europa. La necessitat d’una millora immediata i urgent del benestar social és avui un objectiu compartit per la gran majoria de la població catalana i alhora una eina essencial pel canvi polític. En particular, el dèficit fiscal suposa un llast que impossibilita aspirar a nivells de benestar satisfactoris. Ben al contrari, disposar dels recursos que generem ens permetria homologar-nos als països europeus de referència.

Tot i així, Catalunya està en condicions econòmiques, socials, culturals i polítiques, per abordar un canvi que dignifiqui la situació de les capes treballadores i de petits empresaris si s’actua amb aliances àmplies i visió política d’esquerres. Una mostra d’això és que, fruit de la lluita i la pressió social, el Parlament ha aprovat algunes lleis progressistes amb el suport fins i tot de partits de dretes. Per tant, la cotilla autonòmica i els seus límits legals no ha d’impedir avançar cap a ruptures i confrontació amb el règim del 78 en molts aspectes socials.

En aquests moments de crisis excepcional, cal un pacte entre la lluita al carrer, les empreses, els sindicats i les institucions representatives locals i nacionals, particularment el Parlament i la Generalitat. Cal un esforç de concertació social per aglutinar aquesta majoria de la nació catalana que es mou i lluita pel progrés, mitjançant un nou model de participació social. Cal abordar la concreció d’aquestes millores socials, l’avaluació dels seus costos i la forma de finançar-los. De ben segur requerirà una major pressió fiscal sobre les classes altes i un esforç per un repartiment de la riquesa, que la població ha de percebre com fusió entre la lluita democràtica nacional i la social.

Es evident que una part d’aquestes accions socials immediates han d’anar específicament adreçades a combatre la crisi sanitària i socio-econòmica derivada de la COVID, tal com explicita el nostre eix 5.

Assenyalem que cal segregar un grup d’accions a llarg termini que difícilment poden ser abordades en el marc autonòmic actual i que seran incloses en el dossier corresponent al nostre eix 6 (la República que volem). Especialment en els àmbits de l’economia, l’estat del benestar i el canvi climàtic. Per exemple: un model econòmic equitatiu, eficient i sostenible, reconvertint l’actual basat en la competència per preus i en sectors de baix valor afegit; una educació pública de qualitat i gratuïta, de 0 anys fins la superior, imprescindible per avançar cap a aquest nou model productiu i en general per a una societat basada en el coneixement; la reconversió energètica i el reciclatge integral de l’aigua….

PROPOSTES A CURT I MITJÀ TERMINI

 (1) COMBATRE LA POBRESA

La lluita contra la pobresa i l’exclusió social ha de ser un dels objectius prioritaris i urgents. Cal mantenir i ampliar les mesures actuals (ingrés mínim vital…) i implementar millores immediates:

– augment del Salari Mínim de Referència Català, que hauria de situar-se com mínim en les 1.200 €/mes

– polítiques d’habitatge per garantir l’accés equitatiu i universal:  habitatge social, regularització pública del sòl, regularització del lloguers…

En aquest sentit, caldria recuperar la sobirania i les competències de les normes suspeses pel TC: impostos sobre habitatges buits (2015), contra la pobresa energètica i l’emergència habitacional (2014, 2015, 2016), de protecció hipotecària (2016), decret sobre lloguers…

(2) RECUPERAR LES MESURES BLOQUEJADES PEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Més en general cal publicitar i intentar recuperar lesmesures ja aprovades per la Generalitat però bloquejades pel TCo altres instàncies, relatives a nous impostos i a protecció social i laboral:

– impostos sobre estades en establiments turístics (2012), sobre dipòsits bancaris (2014),  sobre emissió de gasos tòxics (2014), sobre l’energia nuclear (2014), sobre operadors d’internet (2014), sobre actius no productius (2017)…

– acollida de les persones immigrades (2010), igualtat de gènere (2015)…

(3) UNA ATENCIO SANITÀRIA PÚBLICA DE QUALITAT

La crisi ha evidenciat la necessitat d’una atenció sanitària pública de qualitat en els diversos àmbits: primària, emergències, hospitalària, recerca…

Com a debilitat principal, cal superar l’infrafinançament crònic, en la mesura que el dèficit fiscal ho permeti, per tal de disposar de recursos i professionals suficients: revertir les retallades en persones, sous i materials; estabilitzar el personal interí i ampliar plantilles; disminució progressiva dels concerts amb les empreses privades…

Una segona debilitat obliga a enfortir la xarxa de salut pública i enllaçar-la amb la sanitària assistencial: vigilància epidemiològica; xarxes d’alertes, rastreig i cribatges; polítiques de salut prevenció i protecció…

(4) REFORÇAR ELS SERVEIS PÚBLICS

Més en general, la crisi ha evidenciat la necessitat de reforçar el sector públic. Cal una estratègia que asseguri la qualitat i l’abast dels serveis públics (salut, educació, cures…) com elements centrals d’una societat equitativa.

En particular, de forma immediata caldria revertir completament els efectes de la política d’austeritat en l’anterior crisi i abordar millores de les condicions laborals del seu personal (poder adquisitiu, horari, ràtios, personal de suport, equipaments, formació, plantilles, interinitat…), recollides en plataformes reivindicatives d’ampli consens entre les organitzacions sindicals.

(5) RECUPERACIÓ SOCIO-ECONÒMICA

També cal atendre els sectors econòmics que han sofert especialment els efectes de la pandèmica (cultura, restauració, autònoms…) en no haver tingut compensació suficient de les pèrdues per inactivitat.

Els efectes negatius de la pandèmia han colpit especialment sectors socials com ara ell joves o les dones. En general, ha incrementat la desigualtat social, augmentant les escletxes (generacionals, de gènere, digital…) i ha creat noves bosses de precarietat.

(6) SERVEIS SOCIALS

Igualment, cal mantenir i potenciar el model català de Serveis Socials:

tercer sector: implementar mesures específiques per ajudar aquest sector tan afectat per l’efecte Covid; avançar el desenvolupament d’una llei del Tercer Sector Social.

immigració: garantir  l’empadronament de les persones migrades, requisit actualment indispensable per accedir als drets socials i laborals; canviar les polítiques en relació a les persones que estan en situació administrativa irregular (tancament dels CIES).

gent gran: treballar per a què les persones grans se sentin membres actius del nostre país; en particular, promovent la seva participació en la societat a través de plans d’acció cívica.

(7) CAP A UN NOU CONTRACTE SOCIAL

Tanmateix, la crisi ha evidenciat la necessitat de canvis en profunditat a termini mitjà, que haurien de tenir-se presents per orientar les més urgents i conjunturals abans referides.

– com a element nuclear, avançar cap a una Renda Bàsica Universal: una prestació incondicional que superi el llindar de la pobresa (60% de la mediana de la renda mitjana de Catalunya: 10.674€/any, amb dades de 2019) com a dret de cada ciutadà o resident acreditat (majors de 18 anys; una cinquena part per als menors); en particular substituiria les ajudes actuals de quantia inferior (Ingrés Mínim Vital, Renda Garantida de Ciutadania…) i evitaria els elevats costos administratius de les prestacions condicionades.

– complementàriament, reducció de la jornada laboral per un millor repartiment de l’ocupació i donar resposta als avenços tecnològics (digitalització, robotització, teletreball…), atenent a antecedents històrics i també a experiències recents.

– pla de formació per la reconversió i reorientació professional de les persones que queden aturades o que han de canviar d’activitat, començant per indústries en declivi i/o trànsit (energia, turisme, automoció, comerç de grans superfícies i de luxe, restauració…)

(8) REGULACIONS D’ÀMBIT ESTATAL

D’altra banda, caldria activar reclamacions immediates a les instàncies competents en altres temes:

– consolidació del sistema de pensions

– derogació de les reformes laborals

– combatre noves formes de precarització: falsos autònoms…