Dossier 4 Seminari I-S-R

SEMINARI D’ESQUERRES I-S-R

(INDEPENDENTISTES, SOBIRANISTES, REPUBLICANES)

Dossier 4 (23-feb-2021)

UN NOU REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ

En la nostra proposta d’acció política postelectoral, un element clau és instar la UE a intervenir per acordar un nou referèndum d’autodeterminació

(2’) UN NOU REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ

Element clau en el nou embat democràtic seria instar institucionalment la UE a intervenir per acordar un referèndum d’autodeterminació. Sense fixar terminis concrets a priori, però tampoc dilatant aquesta negociació. Aquesta iniciativa institucional hauria d’anar acompanyada d’una campanya pro referèndum que podria aplegar els sectors sobiranistes i democràtics, i fins i tot suports dins l’EE i en àmbits internacionals.

En tot cas, una negativa o un resultat fallit ens carregaria de raó per cercar aliances fora de la UE i per la unilateralitat, si alhora hem aplegat prou força per impulsar-la. Fins i tot per activar la declaració d’independència, si es donen les condicions adequades. Tanmateix, l’opció prioritària hauria de ser un nou referèndum, que legitimi les actuacions posteriors de manera clara, per la qual cosa cal centrar-se a crear les condicions que permetin fer-lo i fer-lo efectiu políticament i institucionalment.

Es pot especular sobre l’actitud del govern PSOE/Podemos davant aquesta eventualitat: si optaria per una via repressiva similar a la del PP contra el 1-O o bé si es veuria obligat a tolerar-lo. En aquest cas, la legitimitat de les actuacions posteriors al referèndum quedarà garantida per les xifres de participació ciutadana, el normal desenvolupament i l’àmplia majoria social. Altrament, es constataria que la repressió és l’única resposta de l’EE, governi qui governi, i caldria reprendre el camí de l’octubre de 2017, però ara amb més legitimitat i en millors circumstàncies.

LA LEGITIMITAT DEL PROCÉS CATALÀ

A les “plebiscitàries” del 27-set-2015 el bloc independentista (JxSi, CUP-CC) va obtenir més de la meitat dels escons i un nombre de vots superior al del bloc unionista. Tanmateix, els dubtes raonables (traducció plebiscitària d’unes eleccions parlamentàries) i una lectura interessada (contraposar als vots independentistes la suma dels contraris i dels no alineats) va dur a plantejar un referèndum específic.

La victòria del SÍ al referèndum de l’1-oct-2017 té legitimitat democràtica, tant jurídicament com políticament, reforçada per l’extraordinària mobilització ciutadana del 3-oct-2017. La brutal repressió va impedir implementar efectivament el seu resultat.

Així, va desemmascarar l’EE, que ja havia fracassat en l’intent d’impedir-lo. El cost polític era potser assumible si l’unionisme guanyava unes eleccions convocades en circumstàncies clarament favorables.

La nova victòria de l’independentisme el 21-des-2017 va deixar la repressió com única estratègia de l’EE. Cosa que retardaria i faria costosa la implantació de la República Catalana, però difícilment la impediria.

El resultat és el desprestigi creixent del règim 78 en instàncies internacionals i també en sectors interns, accentuat per les actuacions dels tribunals i de la monarquia..

Ben al contrari, la qüestió catalana ha guanyat protagonisme i respecte internacional: ja no se’ns veu com una regió rica insolidària que vol separar-se, sinó com una minoria nacional oprimida per un estat amb tics neo-franquistes.

Tanmateix, la legitimitat de les reivindicacions catalanes i del procés seguit, essent necessària, no és suficient per aconseguir el dret a l’autodeterminació. Es requereix també aplegar la força suficient.

EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ

Catalunya exemplifica el debat creixent sobre les minories nacionals reprimides, ampliant la doctrina de dret d’autodeterminació per a les colònies. Juntament amb el procés anàleg a Escòcia i potser a Irlanda del Nord.  

En el cas de la UE, es postula un dret democràtic mai reconegut: el dret de la ciutadania a decidir sobre les fronteres estatals internes, gairebé sempre resultants de guerres o de pactes oligàrquics.

S’emmarca en la reivindicació de recuperar l’apoderament ciutadà, en un context de laminació dels drets democràtics en benefici del statu quo i de les superestructures.

S’emmarca també en el principi de subsidiarietat i en la possible estructura confederal bassada en les nacions més que no pas en els estats.

Es tracta, doncs, d’una lluita emancipadora equiparable a les de caràcter social, de gènere…

LES ALIANCES

El reconeixement creixent de la legitimitat del nostre procés i de les nostres reivindicacions, obre la possibilitat certa de majors suports i aliances internacionals. Ben conscients de les seves limitacions, cal continuar afeblint els suports de l’EE i guanyant complicitats.

Igualment cal teixir majors complicitats amb les forces rupturistes a l’EE. No podem esperar que la República Catalana resulti de la caiguda del règim del 78. Però si que les forces republicanes vegin en el procés català com el principal ariet contra la reinstauració de la monarquia. 

L’aliança de les forces independentistes/sobiranistes/republicanes és la millor eina per a les ruptures a Catalunya i a l’EE.

Més important encara, cal relligar la lluita pels drets democràtics i nacionals amb les millores socials, com les esquerres van fer, per exemple, contra el franquisme.

En particular, cal incloure el mon sindical en aquestes aliances progressistes.

LA PROPOSTA D’ACCIÓ POLÍTICA

L’estratègia política ha de combinar gestió, negociació i confrontació, aplegant la legitimitat amb l’acumulació de forces.  

El punt de partida seria un acord parlamentari sobre:

– proposar a l’EE un referèndum acordat sobre la República Catalana

instar l’UE a mediar en aquesta negociació

– proclamar que un resultar negatiu justificaria l’acció unilateral

Promoure una campanya de suport: pacte de la Llotja de Mar, euro-parlamentaris, ajuntaments, entitats, Assemblea d’Electes…

En paral·lel cal una acció social de la Generalitat que palesi la concordança entre les reivindicacions democràtiques, socials i nacionals, fins al punt que difícilment es pot assolir la plenitud en unes sense les altres. Més encara, que la República Catalana és la millor eina per aquesta plenitud.

Doncs, desenvolupar els eixos 4 (millores socials), 5 (recuperació post-pandèmia) i 6 (la República que volem) és necessari per fer factible i exitós un nou referèndum d’autodeterminació.