Dossier 2 Seminari I-S-R

SEMINARI D’ESQUERRES I-S-R (INDEPENDENTISTES, SOBIRANISTES, REPUBLICANES)

Dossier 2 (22-des-2020)

LA CRISI DEL CORONAVIRUS REFORÇA ELS VALORS SOCIALS, SOSTENIBILISTES I SOBIRANISTES

La crisi del coronavirus no només requereix mesures socio-econòmiques immediates, sinó que obliga a qüestionar els principis i valors neoliberals sobre els quals es basa el sistema vigent. Obre la oportunitat de reclamar-ne una revisió profunda, substituint-los pels valors progressistes i republicans. 

(1) EL MON DESPRÉS DE LA CRISI DEL CORONAVIRUS

El tombant de segle ens va portar un cúmul de reptes (globalització, canvi climàtic, explosió demogràfica, migracions, internet…) que en conjunt bé poden qualificar-se de canvi d’era i que no semblaven  tenir respostes satisfactòries des dels corrents clàssics de pensament polític. Ja ho va palesar la crisi del 2008 i ho ha confirmar l’actual crisi del coronavirus.

El tant preuat Estat del Benestar s’esberla, mentre creix la desigualtat social i es frustren les expectatives de futur de les noves generacions i de col·lectius específics. El Covid19 posa en qüestió fins i tot la salut mateixa. Hi ha un consens generalitzat que el món serà ben diferent a partir d’aquesta crisi i aquesta prospecció s’està ja abordant des del sectors més dinàmics. De fet es debaten ja mesures fins fa poc menystingudes: renda bàsica universal, reconeixement laboral del tenir cura de les persones, teletreball…

(2) ELS MITES NEOLIBERALS

Aquesta crisi ha desacreditat els mites del “pensament únic” neoliberal que ha dominat en els darreres dècades, i que ja havien estat qüestionat per la del 2008.

En efecte, la sanitat pública ha permès superar aquesta crisi, desqualificant als qui maldaven per la seva privatització. Al contrari, la banca privada va ser en bona mesura culpable de l’anterior crisi, finalment resolta amb recursos públics. Ara novament són les administracions públiques els responsables d’aportar els recursos necessaris, contradient les tesis neoliberals d’afeblir-les.

Ni tan sols la pretesa lliure competència resulta garantida per la propietat privada dels competidors. Tampoc, en ambdues crisis, els mètodes jerarquistes i centralitzats de la gestió privada s’han mostrat eficaços com pretenien, mentre ha calgut recórrer als basats en la participació i la corresponsabiltzació.

També ha quedat desacreditada la deslocalització de la producció i el menysteniment dels sectors primari i industrial. Probablementel nou món haurà de renunciar al consumisme com a motor econòmic i al simple creixement com a objectiu prioritari.

Caldrà repensar igualment el valor dels mercats com a reguladors de la producció i l’excessiva financiarització de l’economia, recuperant el paper rector i sobirà dels estats, que actualment ha minvat  en favor de determinades cúpules directives globals.

Més encara, caldrà contrarestar les bases conceptuals d’aquest “pensament únic”, com ara la competitivitat com a indicador de qualitat (les persones han de ser competents i les institucions eficients, no pas “competitives”) o l’emprenedoria limitada a la creació d’empreses (es pot ser “emprenedor” a les entitats civils, al’administració…)

Tanmateix, cal alertar que algunes propostes per superar la crisi socio-econòmica apunten cap a l’ultraliberalisme (desregulació fiscal, laboral, ecològica…) o el totalitarisme (enaltiment del militarisme, control de la ciutadania i de la dissidència, pèrdua de privacitat i de transparència, establiment de codis de conducta…)

(3) ELS VALORS MEDIAMBIENTALISTES

Ben al contrari, la crisi ha mostrat també com valors indefugibles la sostenibilitat i el respecte per la natura, que inclou la preservació del clima i de la biodiversitat. Més encara ha mostrat que és necessari i possible un model socio-econòmic ben diferent de l’actual: un model eficient, equitatiu i sostenible.

En particular, substituint el consumisme per l’aprofitament i l’estalvi, promovent l’economia circular, posant l’accent de nou en la durabilitat, contra l’obsolescència,  i racionalitzant la mobilitat de persones i mercaderies mitjançant l’ús de noves tecnologies.

La crisi del coronavirus ha obert la porta també a un reequilibri territorial, en valoritzar zones fins ara infravalorades i infrautilitzades, si els poders públics hi asseguren transports, serveis i subministraments.

(4) RECUPERAR I ACTUALITZAR ELS VALORS REPUBLICANS

Igualment la sortida de la crisi s’ha de basar en la recuperació i actualització dels valors republicans (socials, liberals, humanistes, ecològics…) amb el doble objectiu de “salvar les persones i salvar l’economia”.

Per tant, les relacions col·lectives cal basar-les en la fraternitat, solidaritat i cooperació. Ja s’ha dit que el valor de qualitat en el nostre quefer no s’ha de concretar en ser “competitius”, sinó en ser individualment competents i col·lectivament eficients.

Igualment, les tasques de govern i gestió a tots els nivells s’han de basar en la corresponsabilització i la coordinació. Valor bàsic per a l’administració pública ha de ser l’empoderament de la ciutadania, i en particular el principi de subsidiarietat.

(5) IGUALTAT I EQUITAT

En el tracte a les persones cal recuperar els principis bàsics de llibertat, equitat i igualtat, que inclouen el respecte dels drets fonamentals

Amb especial atenció als sectors i col·lectius més vulnerables. Per exemple, la gent gran, com ha mostrat la crisi sanitària, o les generacions joves, que ja han sofert dues greus crisis i preveuen un futur incert. De manera molt singular les dones, que sofreixen una doble marginació i explotació (per exemple, exercint majoritàriament les tasques de cures sense reconeixement laboral).

En general, es confirma el paper fonamental de la universalització i gratuïtat del serveis públics (salut, educació, pensions…), vistos no només com un element de benestar i promoció personal, sinó de progrés i cohesió col·lectius. Visió social que cal promoure des del mitjans de comunicació públics, el sistema educatiu, els partits i sindicats d’esquerres…

(6) MÉS QUE MAI ENS CAL LA REPÚBLICA CATALANA

El principi de subsidiarietat, abans referit, s’ha mostrat especialment necessari en la crisi sanitària, tant per a la detecció i l‘anàlisi de l’estat de la pandèmia, com per a la determinació de les mesures adients i la seva gestió. Tornarà a ser-ho per fer front a la crisi socio-econòmica derivada i en particular per gestionar els recursos extraordinaris aportats per les diferents administracions.

Ben al contrari, el paper de l’Estat Espanyol va quedar en entredit en la primera fase de la pandèmia, tant per les greus errades en la gestió (retards inicials, continues improvisacions i rectificacions, errors en la compra i subministrament de material… ) com per l’aflorament de valors reaccionaris que creiem superats (centralisme, dirigisme, prepotència, militarització, censura…). Igualment la seva capacitat per fer front a la crisi socio-econòmica genera força dubtes fins i tot a la UE, que sembla qüestionar la credibilitat inicialment atorgada al govern actual.

Més encara, la crisi fa replantejar les cadenes de producció i subministrament per tal recuperar la sobirania en l’accés a bens de primera necessitat, com ara els sanitaris o alimentaris, però també als components bàsics dels sistemes productius o als recursos energètics.

L’autogovern ja no només és qüestió de dret i voluntat, sinó també d’eficàcia i progrés: necessitem la República Catalana per governar la recuperació i construir el futur, formant part del grup de països que encapçalen aquesta reflexió.

.