NOVETATS AL WEB

Us convidem a llegir les darreres novetats al nostre web:

Hi podeu trobar tots els dossiers que han estat aprovats fins ara en el Seminari d’Esquerres I-S-R. El més recent el DOSSIER 8 que aplega aquests àmbits:

Dossier 8 (Introducció)

Dossier 8: Àmbit: Canvi climàtic i medi ambient

Dossier 8. Àmbit economia

Dossier 8. Àmbit: Serveis socials

Dossier 8. Àmbit: Sanitat

Dossier 8. Àmbit: Educació, Universitat, Coneixement i Recerca

Dossier 8. Àmbit: Cultura

Dossier 8. Àmbit: Comunicació

També hi podeu trobar tots els articles publicats fins ara a larepublica.cat i al diari ARA.

El més recent:

Normalitzar la discrepància. Buscar la coincidència.

Signat per: Josep Ferrer (president AExRC), Teresa García (MES), Antoni Morral (Junts per Catalunya), Joan Josep Nuet (EUiA) i Isaac Peraire (ERC)

Dossier 8. Àmbit: Cultura

ÀMBIT: CULTURA

LA CULTURA DES D’UNA PERSPECTIVA D’ESQUERRES (en el sentit de progrés humà integral: individual, col·lectiu, nacional, socioeconòmic, ecològic, …)

En un sentit ampli, podríem dir que tot el que no és natura és Cultura. El fet cultural és fruit/resultat exclusivament dels éssers humans, que, a la vegada, també, ens humanitza. 

Entenem per Cultura el conjunt d’usos i costums, tradicions, símbols, valors i normes, … que conformen el caràcter, la manera de ser, el tarannà, que configuren i determinen, una forma de viure i d’entendre el món, d’organització social, una manera de relacionar-se i de comportar-se internament i externa, ,… i, evidentment la llengua, la història, la literatura, les arts i els oficis, l’arquitectura, l’urbanisme, el patrimoni, els coneixements, les experiències, la creació en tots els seus àmbits, …

Hi ha uns trets culturals que podem considerar comuns a tota la humanitat i, també, hi ha uns trets diferencials que son els que ens identifiquen com a pertanyents a un determinat col·lectiu. Trets identitaris que configuren la personalitat d’una societat i formen l’espina dorsal que la vertebra i l’estructura, ja sigui com a col·lectiu, com a poble o com a nació. Si Catalunya, mancada d’un estat propi, ha pogut sobreviure durant més de 500 anys a l’opressió de l’estat espanyol, com un país amb personalitat pròpia, és gràcies a la força i la cohesió de la seva Cultura. 

Cultura és tot el divers conjunt d’accions culturals que es duen a terme per la multiplicitat d’agents culturals presents en la societat, ja siguin individuals o col·lectius, públics o privats, amb interès lucratiu o sense ànim de lucre. Una manera fonamental de determinar com es vol incidir en aquests aspectes és mitjançant la política cultural.

Entenem que la política cultural ha de ser fruit del diàleg, la negociació, el pacte i el consens sociopolític d’ampli abast, entre els diferents agents culturals (organitzacions, entitats, empreses, organismes culturals públics, …) i l’Administració pública per a, primer de tot, configurar un sistema cultural propi, únic, complert i coherent, que contribueixi a definir tot l’abast del que és l’objecte de l’acció cultural. Altrament cal tenir en compte que la Cultura és una important eina de transformació social.

Una política cultural que, a Catalunya, ha d’estar orientada a:

– Apoderar a les persones dèbils i vulnerables, enfront dels forts i dels poderosos.  

– Preservar i promocionar el català com la llengua pròpia del país, de relació i de cohesió social, impulsar el seu ús social majoritari en els àmbits “oficials” (jutjats, notaries, …) i de manera exclusiva per totes les institucions. 

– Respectar i donar suport a l’acció cultural fruit de les iniciatives socials de grups, organitzacions, entitats, fundacions, … (sense coaccionar els agents culturals, no interferir en la seva acció, ni apropiar-se de les seves iniciatives)

– Considerar la cultura popular i tradicional com un element identitari clau a valorar.

– Establir criteris homologats sobre els mecanismes i les condicions de participació dels usuaris i dels grups, associacions, …, que estiguin objectivament implicades en les institucions i serveis culturals.

– Afavorir aquelles accions culturals enfocades a la integració social, contemplant la diversitat sociocultural de la nostra societat.

– Comprometre als actors culturals en dignificar la Cultura com un fet primordial, entenent que la Cultura ha de servir al bé comú. 

– Tenir en compte la subsidiarietat funcional, determinant les funcions que corresponen als diferents agents culturals, siguin públics o privats, lucratius o no lucratius.

– Vetllar per l’equilibri i la subsidiarietat territorial

– Establir criteris i sistemes de participació de la societat en la gestió de la Cultura i en els mecanismes explícits de planificació i d’avaluació.

– Dotar dels necessaris mecanismes de coneixement i de difusió de les accions culturals

– Definir aquelles accions que es consideren prioritàries en determinats àmbits de la Cultura

– Promulgar les lleis necessàries (amb els corresponents reglaments, normes,  protocols, …) per orientar, planificar, implementar, regular i avaluar les accions culturals, finançades amb recursos, serveis i mitjans públics.

– Facilitar al màxim les accions socioculturals (simplificant el seu funcionament, minimitzar la regulació i la burocratització, tractament fiscal favorable, …)

– Facilitar espais de creació, experimentació, assaig, demostració, … a innovadors, joves, nous creadors, grups emergents, col·lectius diversos, mancats de llocs per a per noves propostes culturals (arts plàstiques, escèniques, audiovisuals, etc.)

– Estimular les produccions culturals de qualitat, pròpies i en català, del món editorial: periòdics, llibres, revistes, suports musicals, … en formats físics i digitals.

– Establir criteris per a regular l’ús, la governança, la gestió, … dels equipaments i de les infraestructures culturals públiques.

– Dotar dels recursos necessaris a la recerca, investigació, innovació, creació, … en els diferents àmbits (tradicions, literatura, ciència, arts, …).

– Destinar els recursos suficients pel finançament dels serveis culturals i de tot el conjunt d’accions culturals per a garantir l’accés universal a la Cultura (ajuts directes als usuaris, bonificacions o gratuïtat de serveis culturals: museus, exposicions, representacions, aprenentatges, …)

– Consensuar amb els diferents actors quines inversions calen i el seu finançament

– Establir, en cada cas, quines resulten les millors formes de relació econòmica amb els agents culturals  (subvencions, convenis, contractes/programa, …)

– Contemplar diverses formes de finançament (mecenatge, incentivar la capacitat de generar recursos propis, …)

– Avaluar el retorn social dels recursos (quantificar el finançament públic de les accions culturals en funció de l’acceptació social i/o del servei públic que facin, …)

Considerar la íntima relació de la Cultura amb l’educació, l’ensenyament i la formació (que no són més que fets culturals) tenint en compte que si bé és cert que hi ha un seguit de qüestions que han ser tractades des de l’educació, l’ensenyament i la formació, de fet són valors culturals, que conformen una manera de ser, una forma de viure de veure i d’entendre el món, una forma d’organització social, de relacionar-se i de comportar-se. Com poden ser per exemple, la no discriminació per qüestions d’ètnia o d’orientació sexual, la resolució de conflictes per via de la mediació, la col·laboració i la cooperació (enfront de la competició), la investigació, la recerca, la ciència i la tecnologia al servei de les persones (no pas dels negocis de les grans corporacions), … Tots ells són elements culturals, ja que del que tracten és de Cultura.

Dues reunions plenàries del Seminari I-S-R

Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) ha posat en marxa una nova eina per impulsar la República Catalana des de les esquerres: el Seminari d’Esquerres I-S-R (Independentistes-Sobiranistes-Republicanes). Hi participen 25 persones significatives de diversos partits (9), sindicats (5) i entitats. Fins ara, ja han tingut lloc dues reunions plenàries, els dies 1 i 22 de desembre de 2020, en les quals s’han tancat 2 nous dossiers (dossier 2 i 3) que podeu trobar en aquest mateix web, en el menú superior.

Dossier 2: La crisi del coronavirus reforça les valors socials, sostenibilistes i sobiranistes

Dossier 3: L’esquerra ha de ser capdavantera en la triple lluita pels dretes civils, socials i nacionals.

Igualment s’ha iniciat el debat sobre el dossier 4 (el dret d’autodeterminació, el referèndum i altres metodologies), que continuarem durant el mes de gener i en particular en una nova reunió plenària el 26 de gener de 2021.

Per tal de dinamitzar i enriquir els debats en plenari, s`han organitzat 7 grups de treball: un per cadascun dels 6 eixos del document “Proposta de Pla d’Acció Política postelectoral”, i un setè més general sobre “l’esquerra en el segle XXI”. Convidem a tots els nostres associats a participar-hi.

AExRC presenta el Pla d’Acció Política Postelectoral al programa Vull una resposta d’ETV Llobregat i Terramar

El programa VULL UNA RESPOSTA que s’emet cada dijous a ETV Llobregat i Terramar va entrevistar Josep Ferrer i Mercè Zamora, d’Acord d’Esquerres per la República Catalana.

AExRC va presentar el seu Pla d’Acció per la República Catalana i el Seminari d’ESquerres I-S-R (Independentistes-Sobiranistes-Republicanes.

Podeu veure l’entrevista clicant aquí.

El Seminari d’Esquerres I-S- R. Participants

SEMINARI D’ESQUERRES I-S-R

(INDEPENDENTISTES, SOBIRANISTES I REPUBLICANES)

Roda de premsa 20 de novembre de 2020

El Seminari d’Esquerres I-S-R (Independentistes, Sobiranistes i Republicanes) és una eina més per fer realitat els profunds canvis polítics i socials que reclamaven les extraordinàries manifestacions del 3 d’octubre de 2017, derivades de la massiva participació en el referèndum de l’1 d’octubre i de la brutal repressió policial que va intentar impedir-lo. Impulsat per l’associació Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC), pretén aplegar persones significatives de diversos partits, sindicats i entitats, tot i participant-hi a títol personal. Ens uneixen els valors independentistes, sobiranistes i republicans que varen presidir les esmentades jornades.

Valors republicans que el règim del 78 està ignorant en la seva repressió política, judicial, policial i econòmica contra el procés català i que ara comença a estendre’s cap altres sectors crítics. Valors independentistes i sobiranistes no només com un deure històric de preservació nacional, sinó també com a dret a dotar-nos d’eines pròpies i a emprar els recursos aquí generats per poder donar resposta als reptes socials i a les necessitats concretes i quotidianes de la gent, i en particular per assegurar els serveis públics essencials d’educació, sanitat, pensions, etc. Reptes i necessitats especialment palesos per la crisi sanitària de la Covid i per la socioeconòmica derivada.

El Seminari d’Esquerres I-S-R aspira a una mobilització unitària dels sectors compromesos amb la defensa dels drets nacionals, dels drets civils i dels drets socials per tal de fer efectiva la República Catalana. En aquest sentit, presentem, com a document per al debat obert, el dossier n.1 sobre “proposta de pla d’acció política post-electoral”, elaborat a partir del document aprovat per l’assemblea d’AExRC del 6 d’octubre de 2020.

                            Participants a títol personal

Elvira Altés 

Pilar Castillejo

Toni Comín

Maria Dantas (ERC)

Xavier Diez (USTEC)

Daniel Escribano

Angel Ferrero

Guillem Fuster (Poble Lliure) 

Inés Garcia (CGT)

Marina Geli

Juanan Geraldes (Més País) 

Oriol Izquierdo (Acció x República)

Mercè Marzo (Pirates)

Juanjo Morales (UGT)

Toni Morral (Junts)

Jordi Muñoz

Joan Josep Nuet (Sobiranistes)

Isaac Peraire (ERC)

Pep Puig

M. Dolors Sabater (Guanyem)

Montserrat Sagarra

Miquel Salas (Sin Permiso)

Néstor Sastre (Intersind-CSC)

Marina Subirats

AExRC presenta el Seminari d’Esquerres I-S-R

Aquest divendres 20 de novembre, Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) ha presentat en roda de premsa des del Col·legi de Periodistes de Barcelona (retransmesa en directe per streaming) el document “Proposta de Pla d’Acció Política postelectoral” que caldrà debatre en l’àmbit del Seminari d’Esquerres I-S-R (Independentistes-Sobiranistes-Republicanes). Els ponents han estat Mercè Zamora, Francesc Matas i Josep Ferrer membres de la direcció d’AExRC.

AExRC considera necessari un pla d’acció política postelectoral per rellançar la lluita pels valors republicans i pels drets nacionals de Catalunya, cap a la implantació efectiva de la República Catalana. Un pla que permeti aprofitar el deteriorament de l’EE i la probable millora independentista en les pròximes eleccions, amb una acció institucional unitària i una participació civil transversal. Un pla que tingui ben present els problemes socials i en especial els derivats de la Covid-19. Un pla que signifiqui reprendre la iniciativa, amb millors expectatives que en anteriors ocasions.

Es proposa treballar en els eixos següents, sobre els quals basar l’acció institucional, la mobilització popular i la política d’aliances: Proposició de llei per l’amnistia. Nou referèndum d’autodeterminació. Erosionar el règim del 78. Gestió eficient i social dels recursos disponibles. Recuperació postpandèmia. La República que volem.

El Seminari d’Esquerres I-S-R (Independentistes, Sobiranistes i Republicanes) és una eina més per fer realitat els profunds canvis polítics i socials que reclamaven les extraordinàries manifestacions del 3 d’octubre de 2017, derivades de la massiva participació en el referèndum de l’1 d’octubre i de la brutal repressió policial que va intentar impedir-lo.

El Seminari aplegarà persones significatives de diversos partits, sindicats i entitats que hi participaran a títol personal. Durant el mes de desembre hi haurà les primeres reunions que, de moment, hauran de ser telemàtiques

Roda de premsa de presentació del Seminari d’Esquerres Independentistes-Sobiranistes.Republicanes (I-S-R)

Divendres 20 de novembre de 2020, a les 12h, al Col·legi de Periodistes de Barcelona, retransmissió en directe per streaming, presentarem el “Seminari d’Esquerres I-S-R (independentistes, sobiranistes, republicanes)” que tindrà com a principal objectiu debatre i treballar el document “Proposta de pla d’acció política postelectoral”

El Seminari d’Esquerres I-S-R (Independentistes, Sobiranistes i Republicanes) és una eina més per fer realitat els profunds canvis polítics i socials que reclamaven les extraordinàries manifestacions del 3 d’octubre de 2017, derivades de la massiva participació en el referèndum de l’1 d’octubre i de la brutal repressió policial que va intentar impedir-lo. Impulsat per l’associació Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC), pretén aplegar persones significatives de diversos partits, sindicats i entitats, tot i participant-hi a títol personal. Ens uneixen els valors independentistes, sobiranistes i republicans que varen presidir les esmentades jornades.

A causa de les restriccions existents per combatre la pandèmia, l’acte no podrà ser públic, si bé serà retransmès en directe per streaming. Els mitjans de comunicació podran formular les preguntes que calguin als membres de l’associació AExRC que conduiran l’acte.

Tothom que ho desitgi podrà connectar-s’hi, a les 12h, en aquest enllaç:

https://attendee.gotowebinar.com/register/4939834575174560525

L’Assemblea General d’AExRC engega la nova etapa de l’associació

El passat 6 d’octubre, Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) va celebrar, de manera telemàtica, la seva Assemblea General amb aquest ordre del dia:

  1. Actualització dels Estatuts.
  2. Declaració Oct-2020 (s’adjunta,) Pla de Treball
  3. Renovació de la Junta Directiva.
  4. Torn obert de paraules

L’Assemblea va comptar amb l’assistència i salutació de diverses organitzacions: Independentistes de Comissions Obreres, USTEC, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Sobiranistes, Acció per la República, Pirates de Catalunya, MES, Poble Lliure i Toni Comín pel Consell per la República

1.Estatuts

S’informa que els Estatuts actuals són plenament homologats i no requereixen actualitzacions.

Tanmateix, es  proposa una ampliació d’un article 8, al Capítol II dels Estatuts: Els membres de l’associació i els seus drets i obligacions  un nou Article per crear la figura de la persona adherida:

  • Capítol II, Els membres de l’Associació i els seus drets i obligacions.

Article 8:

Poden formar part com a adherits aquelles persones que se sentin compromeses amb les finalitats de l’Associació. Aquestes persones rebran informació e les activitats de l’Associació i podran treballar activament en les accions i activitats del seu interès.

L’Associació bordarà un registre de persones a

Les personés adherides no tindran dret a vot.

2.Pla de treball

Es presenta el document “Proposta de pla d’acció política post-electoral”  com posicionament inicial d’AExRC en el debat polític relatiu a les eleccions del 14 de febrer de 2020.

També es proposa impulsar un seminari àmpliament transversal, que pugui comptar amb la participació de persones que representin les diferents visions de l’esquerra sobiranista per tal d’articular una estratègia comuna. El punt de partida seria el document abans referit.

El document i el pla de treball s’aproven per consens.

3.Renovació de la Junta

Es presenta una única candidatura, que és aprovada per unanimitat:

Presidència: Josep Ferrer

Vicepresidències: Rosa M. Dumenjó, Francesc Matas

Secretaria: Alfons Bech

Tresoreria: Josep Lluis Fernández

Vocalies: Josep Castelltort, Jaume Marfany, Teresa Romeu, Pau Taxonera, Enric de Vilalta, Mercè Zamora, Teresa Garcia, Ismael Benito

Proposta de l’AExRC

En el context polític i social que vivim la Junta de l’Associació AExRC fem arribar a totes les persones associades i a la població en general les següents reflexions en forma de propostes:

El context del conflicte

1.- El conflicte entre Catalunya i Espanya ja té dimensió europea i, per tant, internacional; ja no és un problema intern de l’Estat espanyol.

2.- L’Europa dels estats contempla amb incomoditat i amb categoria d’amenaça les conseqüències institucionals i econòmiques de la Proclamació de la República Catalana i es manifesta de forma conservadora amb el seu statu quo.

3.- Aquesta és l’Europa dels estats i dels mercats, insensible als problemes socials (ex: Grècia), la de les persones refugiades (ex: Mediterrània). Aquesta és l’Europa que cal canviar. Continua llegint «Proposta de l’AExRC»